venjar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəɲˈʒa/, balear /vəɲˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /beɲˈd͡ʒa/
valencià /veɲˈd͡ʒaɾ/, /beɲˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

venjar trans., pron. ‎(pronominal venjar-se)

  1. Prendre venjança o satisfacció de l’greuge rebut.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: venjo, venja, vengem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ven·jar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aejnrv)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3