vindicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.diˈka/, balear /vin.diˈka/
Occidental:	nord-occidental /bin.diˈka/
	valencià /vin.diˈkaɾ/, /bin.diˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vindicà
• Etimologia: Del llatí vindicare, segle XIX, doblet del patrimonial venjar.

Verb

vindicar trans., pron. ‎(pronominal vindicar-se)

1. Defensar a una persona, institució, etc., d'acusacions o infàmies que es considere falses, en especial quan es fa mitjançant un escrit.
2. Reclamar allò que correspon per dret.
3. Justificar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vindicar			haver vindicat
gerundi	vindicant			havent vindicat
participi	vindicat, vindicada, vindicats, vindicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vindico	vindiques	vindica	vindiquem	vindiqueu	vindiquen
	vindique						val
	vindiqui						sept
	vindic				vindicau		bal, alg
				vindicam			bal
imperfet	vindicava	vindicaves	vindicava	vindicàvem	vindicàveu	vindicaven
passat simple	vindiquí	vindicares	vindicà	vindicàrem	vindicàreu	vindicaren
futur	vindicaré	vindicaràs	vindicarà	vindicarem	vindicareu	vindicaran
condicional	vindicaria	vindicaries	vindicaria	vindicaríem	vindicaríeu	vindicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vindiqui	vindiquis	vindiqui	vindiquem	vindiqueu	vindiquin
	vindique	vindiques	vindique			vindiquen	occ, bal
imperfet	vindiqués	vindiquessis	vindiqués	vindiquéssim	vindiquéssiu	vindiquessin
		vindiquesses		vindiquéssem	vindiquésseu	vindiquessen
	vindicàs	vindicassis	vindicàs	vindicàssim	vindicàssiu	vindicassin	bal
		vindicasses		vindicàssem	vindicàsseu	vindicassen	val, bal (1)
	vindicara	vindicares	vindicara	vindicàrem	vindicàreu	vindicaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	vindica	vindiqui	vindiquem	vindiqueu	vindiquin
	–				vindicau		bal, alg
	–		vindique			vindiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				vindicàvom	vindicavo		centr, n-occ
	vindicavi						sept
	vindicaia	vindicaies	vindicaia	vindicàiem	vindicàieu	vindicaien	n-occ
condicional	vindicariva	vindicarives	vindicariva	vindicarívem	vindicaríveu	vindicariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vindico	vindicos	vindico	vindiqueguem	vindiquegueu		n-occ
imperfet	vindiquessi		vindiquessi				sept, alg
	vindiquessa						centr, n-occ
	vindiqueguessa	vindiqueguesses	vindiquegués	vindiqueguéssom	vindiqueguéssou	vindiqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vindicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vindicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vindicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vindicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vindicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vindicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vindicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vindicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vindicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vindicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vindico, vindica, vindiquem

Traduccions

Defensar d'acusacions

• Castellà: vindicar ^(es)
• Italià: vendicare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·di·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /bin.diˈkaɾ/, meridional \biŋ.diˈkaɾ\

Americà: alt /bin.diˈkaɾ/, baix \biŋ.diˈkaɾ\, austral /bin.diˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

vindicar trans., pron. ‎(pronominal vindicarse, present vindico, passat vindiqué, futur vindicaré)

1. vindicar

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·di·car (3)