trair

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /tɾəˈi/
Occidental: nord-occidental /tɾaˈi/, valencià /tɾaˈiɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: traí
  • Etimologia: Del llatí tradĕre, format pel prefix trans- ‎(«més enllà») i el verb dare ‎(«donar»), segle XII.

Verb[modifica]

trair trans.

  1. Cometre traïció.
  2. Decebre algú, revelar un secret o no actuar segons la confiança que altres han dipositat.
  3. Fer quedar malament.
    Em van trair els nervis.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: traeixo, traeix, traïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

trair

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trairar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: trair


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

trair

  1. forma alternativa de trahir

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]