trait

Potser volíeu: traït

Català antic

Verb

trait

1. participi masculí singular de trair

Anglès

• Pronúncia: /treɪt/
• Etimologia: Del francès trait, del llatí tractus, segle XVI. Doblet de tract.

Nom

trait ‎(plural traits)

1. característica

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre trait
• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre trait