dare

De Viccionari
Potser volíeu: daré


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɛə(ɹ)/ àudio 
  • Etimologia: De l'anglès antic durran, del protogermànic occidental *durzaną, del protoindoeuropeu *dʰedʰórse, forma redundant de l'arrel *dʰers- ‎(«ser agosarat»).

Verb[modifica]

dare ‎(3a persona singular present dares, gerundi daring, passat i participi dared)

  1. gosar
    I wouldn't dare argue with my boss.
    No gosaria discutir amb el meu cap.
  2. reptar, desafiar
    I dare you to kiss that girl.
    Et repto a besar aquella noia.
  3. espantar, terroritzar
    For I have done those follies, those mad mischiefs, / Would dare a woman.
    He fet tals bogeries, tals entremaliadures, que espantarien una dona.

Notes[modifica]

  • En frases negatives i interrogatives en què no apareix la forma do, la tercera persona del singular és dare en comptes de dares. Per exemple Dare he go? He dare not go. ‎(«S'atreveix a anar-hi? No.»)
  • Col·loquialment, l'expressió dare not es contrau en daren't; també adopta en àmbits regionals les formes dassn't o dasn't i rares vegades les formes arcaiques dursn't o durstn't.
  • L'expressió I dare say es tradueix millor per «segurament, sens dubte».

Nom[modifica]

dare ‎(plural dares)

  1. repte, desafiament


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdaː.re/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí dare.

Verb[modifica]

dare

  1. donar, aplicar
    Bisogna dare una mano di bianco a questi muri.
    Cal donar una mà de pintura blanca a aquestes parets.
  2. donar
    al ragazzo una moneta.
    Dono una moneda al noi.

Conjugació[modifica]

Notes[modifica]

La forma de l'imperatiu, unida als pronoms forma els següents mots compostos: dacci, dagli, dagliela, dagliele, daglieli, daglielo, dalle, dammi.

Nom[modifica]

dare m. ‎(plural dari)

  1. dèbit

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dà·re (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈda.rɛ/

Verb[modifica]

dare

  1. infinitiu del present actiu de