dare

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: daré


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɛə(ɹ)/
    àudio
  • Etimologia: De l'anglès antic durran, procedent del protogermànic *durzaną, del protoindoeuropeu *dʰedʰórse, forma redundant de l'arrel *dʰers-(«ser agosarat»).

Verb[modifica]

dare ‎(3a persona singular present dares, gerundi daring, passat i participi dared)

  1. gosar
    Ex.: I wouldn't dare argue with my boss. —(«No gosaria discutir-me amb el meu cap.»)
  2. reptar, desafiar
    Ex.: I dare you to kiss that girl. —(«Et repto a besar aquella noia.»)
  3. espantar, terroritzar
    Ex.: For I have done those follies, those mad mischiefs, / Would dare a woman. —(«He fet tals bogeries, tals entremaliadures, que espantarien una dona.»)

Notes[modifica]

  • En frases negatives i interrogatives en què no apareix la forma do, la tercera persona del singular és dare en comptes de dares; ex: Dare he go? He dare not go.(«S'atreveix a anar-hi? No»)
  • Col·loquialment, l'expressió dare not es contrau en daren't; també adopta en àmbits regionals les formes dassn't o dasn't i rares vegades les formes arcaiques dursn't o durstn't.
  • L'expressió dare say es tradueix millor per «em sembla probable que ...»

Nom[modifica]

dare ‎(plural dares)

  1. repte, desafiament


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

dà·re

  1. donar, aplicar
    Ex.: Bisogna dare una mano di bianco a questi muri. — «Cal donar una mà de pintura blanca a aquestes parets.»
  2. donar
    Ex.: al ragazzo una moneta. — «Jo dono una moneda al noi.»

Conjugació[modifica]

Notes[modifica]

La forma de l'imperatiu, unida als pronoms forma els següents mots compostos: dacci, dagli, dagliela, dagliele, daglieli, daglielo, dalle, dammi.

Nom[modifica]

dà·re m. ‎(plural dari)

  1. dèbit


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

dare

  1. infinitiu del present actiu de