dare

Potser volíeu: daré

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /dɛə(ɹ)/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: De l'anglès antic durran, del protogermànic occidental *durzaną, del protoindoeuropeu *dʰedʰórse, forma redundant de l'arrel *dʰers- ‎(‘ser agosarat’).

Verb

dare ‎(3a persona singular present dares, gerundi daring, passat i participi dared)

1. gosar

   I wouldn't dare argue with my boss.

   No gosaria discutir amb el meu cap.

2. reptar, desafiar

   I dare you to kiss that girl.

   Et repto a besar aquella noia.

3. espantar, terroritzar

   For I have done those follies, those mad mischiefs, / Would dare a woman.

   He fet tals bogeries, tals entremaliadures, que espantarien una dona.

Notes

• En frases negatives i interrogatives en què no apareix la forma do, la tercera persona del singular és dare en comptes de dares. Per exemple Dare he go? He dare not go. ‎(‘S'atreveix a anar-hi? No.’)
• Col·loquialment, l'expressió dare not es contrau en daren't; també adopta en àmbits regionals les formes dassn't o dasn't i rares vegades les formes arcaiques dursn't o durstn't.
• L'expressió I dare say es tradueix millor per «segurament, sens dubte».

Nom

dare ‎(plural dares)

1. repte, desafiament

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈdaː.re/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí dare.

Verb

dare

1. donar, aplicar

   Bisogna dare una mano di bianco a questi muri.

   Cal donar una mà de pintura blanca a aquestes parets.

2. donar

   Dò al ragazzo una moneta.

   Dono una moneda al noi.

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar d, irregular

Formes no personals	present			passat
infinitiu	dare			d dato
gerundi	dando			essendo dato
participi	dante			dato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	do	dai	dà	diamo	date	danno
imperfet	davo	davi	dava	davamo	davate	davano
passat	diedi, detti	desti	diede, dette	demmo	deste	diedero, dettero
futur	darò	darai	darà	daremo	darete	daranno
condicional	darei	daresti	darebbe	daremmo	dareste	darebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	dia	dia	dia	diamo	diate	diano
imperfet	dessi	dessi	desse	dessimo	deste	dessero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		dà, da', dai, non dare	dia	diamo	date	diano

Notes

La forma de l'imperatiu, unida als pronoms forma els següents mots compostos: dacci, dagli, dagliela, dagliele, daglieli, daglielo, dalle, dammi.

Nom

dare m. ‎(plural dari)

1. dèbit

Miscel·lània

• Síl·labes: dà·re (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈda.rɛ/

Verb

dare

1. infinitiu del present actiu de dō