dèbit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛ.βit/
• Etimologia: Del llatí dēbitum, segle XVI. Doblet de deute.

Nom

dèbit m. ‎(plural dèbits)

1. Deute anotat en un compte.
2. cabal (quantitat d’aigua)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: debt ^(en), debit ^(en)
• Castellà: deuda ^(es) f., débito ^(es) m.
• Francès: débit ^(fr) m.
• Italià: debito ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: dè·bit (2)
• Anagrama: bidet

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB