Vés al contingut

gosar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ɡuˈza/
balear /ɡoˈza/, /ɡuˈza/
Occidental:  nord-occidental /ɡoˈza/
valencià /ɡoˈzaɾ/, /ɡoˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: gosà
  • Etimologia: Del català antic osar amb consonant antihiàtica, del llatí vulgar *ausāre, freqüentatiu de ausus, participi de audeō, segle XIII.

Verb[modifica]

gosar intr.

  1. (davant d’infinitiu) Mostrar el coratge suficient per a fer alguna cosa difícil.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: goso, gosa, gosem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

gosar m. ‎(plural gosars)

  1. Acció de mostrar coratge.

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]