gosar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: gosà
Etimologia: Del català antic osar amb consonant antihiàtica, del llatí vulgar *ausāre, freqüentatiu de ausus, participi de audeō, segle XIII.

gosar intr.

(davant d’infinitiu) Mostrar el coratge suficient per a fer alguna cosa difícil.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	gosar			haver gosat
gerundi	gosant			havent gosat
participi	gosat, gosada, gosats, gosades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	goso	goses	gosa	gosem	goseu	gosen
	gose						val
	gosi						sept
	gos				gosau		bal, alg
				gosam			bal
imperfet	gosava	gosaves	gosava	gosàvem	gosàveu	gosaven
passat simple	gosí	gosares	gosà	gosàrem	gosàreu	gosaren
futur	gosaré	gosaràs	gosarà	gosarem	gosareu	gosaran
condicional	gosaria	gosaries	gosaria	gosaríem	gosaríeu	gosarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	gosi	gosis	gosi	gosem	goseu	gosin
present	gose	goses	gose			gosen	occ, bal
imperfet	gosés	gosessis	gosés	goséssim	goséssiu	gosessin
		gosesses		goséssem	gosésseu	gosessen
	gosàs	gosassis	gosàs	gosàssim	gosàssiu	gosassin	bal
		gosasses		gosàssem	gosàsseu	gosassen	val, bal (1)
	gosara	gosares	gosara	gosàrem	gosàreu	gosaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	gosa	gosi	gosem	goseu	gosin
	–				gosau		bal, alg
	–		gose			gosen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				gosàvom	gosavo		centr, n-occ
	gosavi						sept
	gosaia	gosaies	gosaia	gosàiem	gosàieu	gosaien	n-occ
condicional	gosariva	gosarives	gosariva	gosarívem	gosaríveu	gosariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	goso	gosos	goso	goseguem	gosegueu		n-occ
imperfet	gosessi		gosessi				sept, alg
	gosessa						centr, n-occ
	goseguessa	goseguesses	gosegués	goseguéssom	goseguéssou	goseguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... gosat
perfet				havem	haveu		... gosat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... gosar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... gosar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... gosat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... gosat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... gosat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... gosat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... gosat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... gosar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... gosar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... gosat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... gosat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... gosat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... gosat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... gosat

Paradigmes de flexió: goso, gosa, gosem
Vocal rizotònica: /ɔ/

gosar m. ‎(plural gosars)