gosar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ɡuˈza/, balear /ɡoˈza/, /ɡuˈza/
Occidental: nord-occidental /ɡoˈza/, valencià /ɡoˈzaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: gosà
  • Etimologia: De l’antic osar amb consonant antihiàtica, del llatí vulgar *ausare, del clàssic audere, segle XIII.

Verb[modifica]

gosar intr.

  1. (davant d’infinitiu) Mostrar el coratge suficient per a fer alguna cosa difícil.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: goso, gosa, gosem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]