trahir

Català antic

• Etimologia: De trasir, de tradir, del llatí tradere.

Verb

trahir

1. trair

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	trahir
gerundi	trahint
participi	trahit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	traesc	traeixes	traeix	trahim	trahits	traeixen
					trahiu
imperfet	trahia	trahies	trahia	trahíem	trahíets	trahien
					trahíeu
passat simple	trahí	trahist	trahí	trahírem	trahist	trahiren
		trahires		trahim	trahíreu
futur	trahiré	trahiràs	trahirà	trahirem	trahireu	trahiran
condicional	trahiria	trahiries	trahiria	trahiríem	trahiríets	trahirien
					trahiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	traesca	traesques	traesca	trahíam	trahíats	traesquen
				trahim	trahíau
					trahiu
imperfet	trahís	trahisses	trahís	trahíssem	trahíssets	trahissen
	trahira	trahires	trahira	trahírem	trahísseu	trahiren
					trahírets
					trahíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	traeix	traesca	trahíam	trahits	traesquen
	–			trahim	trahiu

Variants

• trayr, trair

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA