traïres

Potser volíeu: traires, trairés

Català

Verb

traïres

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de trair
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trair

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ï·res (3)
• Anagrames: arresti, arrestí, aterris, aterrís, estirar, estriar, retiràs, tirar-se, tirares, triar-se, triares