Vés al contingut

adonar-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ə.ðuˈnar.sə/
balear /ə.ðoˈnaɾ.sə/, /ə.ðu.nərˈsə/
Occidental:  /a.ðoˈnaɾ.se/

Verb

[modifica]

adonar-se intr. pron.

  1. Tenir coneixença, no passar desapercebut.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: m'adono, s'adona, ens adonem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Variants

[modifica]
  • (septentrional, alguerès) s’adonar

Descendents

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

adonar-se

  1. lliurar-se, dedicar-se
    «Aquell qui s’adona molt als hòmens no pot ésser que no s’acompany ab los mals.» (Jaume I, Llibre de saviesa, 1385)
  2. adaptar-se, acomodar-se
    «Car tal figura, per ser redona, molt poch s’adona ab cos dret, pla.» (Jaume Roig, Spill, 1460)
  3. apercebre's, adonar-se
    «Caygué un pardal de la teulada de l’Almodí novell y posà·s damunt lo barret del dit rector, sens ell adonar-se’n, ni sentir-lo, y molts mirant-lo.» (Pere Joan Porcar, Coses evengudes en la ciutat y regne de València I, 1585)

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]