afín

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈfin/, occidental /aˈfin/
  • Rimes: -in

Verb[modifica]

afín

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afinar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] afino, afine, afín o afini.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fín (2)
  • Anagrames: fina, naïf


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /aˈfin/, meridional \aˈfiŋ\
Americà: alt /aˈfin/, baix \aˈfiŋ\, austral /aˈfin/

Adjectiu[modifica]

afín inv. ‎(plural afines)

  1. afí

Nom[modifica]

afín m. f. ‎(plural afines)

  1. afí

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fín (2)