desafinar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zə.fiˈna/
Occidental:  nord-occidental /de.za.fiˈna/, valencià /de.za.fiˈnaɾ/

Verb[modifica]

desafinar trans., pron. ‎(pronominal desafinar-se)

  1. Emetre sons que trenquen l'harmonia quan es canta.
    Cantava molt malament, però com que estava sord, no s'adonava que estava desafinant fins que ens veia riure[1]
  2. No produir la nota exacta un instrument musical.
    Els instruments de corda es poden desafinar a causa de les variacions de temperatura i humitat.
  3. No funcionar bé en el moment precís.
    ''Per això sovint ens trobem davant de quadres dels quals nosaltres som directament responsables quan la patologia glandular s'ha desafinat.[2]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·a·fi·nar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Pilar Morales Ibañez, Com t'estimo jo, 2017
  2. Accions medicamentoses indesitjables, Institut d'Estudis Catalans, 1966, pàgina 56