afinàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: afinareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·fi·nà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de afinar
    [Vosaltres/vós] afinàreu o vau/vàreu afinar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb afinar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] afinéssiu, afinésseu, afinàsseu, afinàssiu o afinàreu.