Vés al contingut

finès

De Viccionari
Potser volíeu: fines, finés

Català

[modifica]
Oriental: central /fiˈnɛs/
balear /fiˈnəs/, /fiˈnɛs/
Occidental: /fiˈnes/

Adjectiu

[modifica]

finès m. (femení finesa, plural masculí finesos, plural femení fineses)

  1. Relatiu o pertanyent a l'antic poble establert a Finlàndia i voltants, la seva cultura o la llengua.

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

finès m. (plural finesos, femení finesa)

  1. Individu de l'antic poble establert a Finlàndia i voltants
  2. (només singular) Llengua parlada a Finlàndia.

Sinònims

[modifica]

Notes

[modifica]

Es distingeix finès i finlandès en funció del context: finès s’utilitza principalment per designar la llengua i, en alguns casos, per referir-se a l'antic poble establert a Finlàndia. En canvi, el gentilici finlandès fa referència a qualsevol ciutadà de l'acutal estat de Finlàndia, amb independència de la seva llengua o origen ètnic.

Així, finlandès pot incloure finesos, suecs de Finlàndia, samis d'Inari i altres minories, mentre que finès s’aplica gairebé exclusivament als parlants de la llengua finesa i, ocasionalment, a l’ètnia finesa.


Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fi·nès (2)
  • Anagrama: esnif

Vegeu també

[modifica]