finès

Potser volíeu: fines, finés

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /fiˈnɛs/, balear /fiˈnəs/, /fiˈnɛs/

Occidental: /fiˈnes/

• Rimes: -ɛs

Adjectiu

fi·nès m. ‎(femení finesa, plural masculí finesos, plural femení fineses)

1. Relatiu o pertanyent a l'antic poble establert a Finlàndia i voltants, la seva cultura o la llengua.

Variants

• finés (valencià)

Traduccions

Relatiu als finesos

• Anglès: Finnish ^(en)
• Castellà: finés ^(es)

• Francès: finnois ^(fr)
• Suec: finsk ^(sv)

Nom

fi·nès m. ‎(plural finesos, femení finesa)

1. Individu de l'antic poble establert a Finlàndia i voltants
2. (només singular) Llengua parlada a Finlàndia.

Sinònims

• (llengua) finlandès

Notes d'ús

Es distingeix finès i finlandès per referir-se a l'antic poble o l'actual estat de Finlàndia, respectivament. Per la llengua és més habitual utilitzar finès.

Traduccions

Individu de l’antic poble establert a Finlàndia

• Alemany: Finnisch ^(de)
• Anglès: Finn ^(en)
• Castellà: finés ^(es)

• Francès: Finnois ^(fr)
• Suec: finländare ^(sv) inv., finne ^(sv) inv.

Llengua)

• Alemany: Finnisch ^(de)
• Anglès: Finnish ^(en)
• Castellà: finlandés ^(es), finés ^(es)
• Estonià: soome keel ^(et)

• Finès: suomi ^(fi)
• Francès: finnois ^(fr), finlandais ^(fr), suomi ^(fr)
• Italià: finlandese ^(it)
• Suec: finska ^(sv) inv.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot