finès

Potser volíeu: fines, finés

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fiˈnɛs/^ⓘ
	balear /fiˈnəs/, /fiˈnɛs/
Occidental:	/fiˈnes/

Rimes: -ɛs

Adjectiu

finès m. ‎(femení finesa, plural masculí finesos, plural femení fineses)

Relatiu o pertanyent a l'antic poble establert a Finlàndia i voltants, la seva cultura o la llengua.

Variants

finés (valencià)

Traduccions

Relatiu als finesos

Anglès: Finnish ^(en)
Castellà: finés ^(es)
Francès: finnois ^(fr)
Polonès: fiński ^(pl)
Suec: finsk ^(sv)

Nom

finès m. ‎(plural finesos, femení finesa)

Individu de l'antic poble establert a Finlàndia i voltants
(només singular) Llengua parlada a Finlàndia.

Sinònims

(llengua) finlandès

Notes

Es distingeix finès i finlandès en funció del context: finès s’utilitza principalment per designar la llengua i, en alguns casos, per referir-se a l'antic poble establert a Finlàndia. En canvi, el gentilici finlandès fa referència a qualsevol ciutadà de l'acutal estat de Finlàndia, amb independència de la seva llengua o origen ètnic.

Així, finlandès pot incloure finesos, suecs de Finlàndia, samis d'Inari i altres minories, mentre que finès s’aplica gairebé exclusivament als parlants de la llengua finesa i, ocasionalment, a l’ètnia finesa.

Traduccions

Individu de l’antic poble establert a Finlàndia

Alemany: Finnisch ^(de)
Anglès: Finn ^(en)
Castellà: finés ^(es)
Francès: Finnois ^(fr)
Polonès: Fin ^(pl) m. pers., Finka ^(pl) f.
Suec: finländare ^(sv) inv., finne ^(sv) inv.

Llengua

Alemany: Finnisch ^(de)
Anglès: Finnish ^(en)
Asturià: finlandés ^(ast), finés ^(ast)
Castellà: finlandés ^(es), finés ^(es)
Estonià: soome keel ^(et)
Finès: suomi ^(fi)
Francès: finnois ^(fr), finlandais ^(fr), suomi ^(fr)
Italià: finlandese ^(it)
Polonès: fiński ^(pl) m. inan.
Suec: finska ^(sv) inv.

Miscel·lània

Síl·labes: fi·nès (2)
Anagrama: esnif

Vegeu també

Wikisanakirja, edició en finès
Entrades en finès al Viccionari en català
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot