fins

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: FINS


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfins/
  • Rimes: -ins
  • Etimologia: Del llatí fīne amb terminació -s adverbial, ablatiu de fīnis ‎(«el límit»), segle XIV.

Preposició[modifica]

fins

  1. Introdueix allò que és el terme on arriba alguna cosa sense sobrepassar-lo.

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

fins

  1. fins i tot

Nom[modifica]

fins m. pl.

  1. forma plural de fi

Adjectiu[modifica]

fins m. pl.

  1. forma plural de fi

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

fins m. pl.

  1. forma plural de fin

Nom[modifica]

fins m. pl.

  1. forma plural de fin