finis
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: finís
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
fīnis m. (genitiu fīnis)
- límit, marge
- «Finem et modum transire.» (Ciceró, De Officiis, I, 29, 102)
- Traspassar els límits i la mesura.
- frontera
- acabament, final
- fins (nivell)
- «Fine genus.» (Ovidi, Metamorphoses, 10)
- Fins al genoll.
- finalitat, objectiu
- «Domus finis est usus.» (Ciceró, De Officiis, I, 39, 138)
- La finalitat d'una casa és fer-la servir.
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | fīnis | fīnēs |
Vocatiu | fīnis | fīnēs |
Acusatiu | fīnem | fīnēs |
Genitiu | fīnis | fīnium |
Datiu | fīnī | fīnibus |
Ablatiu | fīne | fīnibus |