finis

Llatí

• Pronúncia: /ˈfiː.nɪs/
• Etimologia: D'un antic verb *figno o fiuo («fixar l'estaca al terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.

Nom

fīnis m. ‎(genitiu fīnis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fīnis	fīnēs
Vocatiu	fīnis	fīnēs
Acusatiu	fīnem	fīnēs
Genitiu	fīnis	fīnium
Datiu	fīnī	fīnibus
Ablatiu	fīne	fīnibus

1. límit, marge

   Ex.: Finem et modum transire—(traducció:«Traspassar els límits i la mesura.»)

2. frontera
3. acabament, final
4. fins (nivell)

   Ex.: Fine genus—(traducció:«Fins al genoll.»)

5. finalitat, objectiu

   Ex.: Domus finis est usus.—(traducció:«La finalitat d'una casa és fer-la servir.»)

Sinònims

• terminus, limes