finis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfiː.nɪs/
• Etimologia: D'un antic verb *figno o *fiuo ‎(«fixar l'estaca a terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.

Nom

fīnis m. ‎(genitiu fīnis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fīnis	fīnēs
Vocatiu	fīnis	fīnēs
Acusatiu	fīnem	fīnēs
Genitiu	fīnis	fīnium
Datiu	fīnī	fīnibus
Ablatiu	fīne	fīnibus

1. límit, marge

   «Finem et modum transire.» (Ciceró, De Officiis, I, 29, 102)

   Traspassar els límits i la mesura.

2. frontera
3. acabament, final
4. fins (nivell)

   «Fine genus.» (Ovidi, Metamorphoses, 10)

   Fins al genoll.

5. finalitat, objectiu

   «Domus finis est usus.» (Ciceró, De Officiis, I, 39, 138)

   La finalitat d'una casa és fer-la servir.

Sinònims

• terminus, limes