finis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfiː.nɪs/
  • Etimologia: D'un antic verb *figno o fiuo («fixar l'estaca al terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.

Nom[modifica]

fīnis m. ‎(genitiu fīnis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu fīnis fīnēs
Vocatiu fīnis fīnēs
Acusatiu fīnem fīnēs
Genitiu fīnis fīnium
Datiu fīnī fīnibus
Ablatiu fīne fīnibus
  1. límit, marge
    Ex.: Finem et modum transire[1]—(traducció:«Traspassar els límits i la mesura.»)
  2. frontera
  3. acabament, final
  4. fins (nivell)
    Ex.: Fine genus[2]—(traducció:«Fins al genoll.»)
  5. finalitat, objectiu
    Ex.: Domus finis est usus.[3]—(traducció:«La finalitat d'una casa és fer-la servir.»)

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, De Officiis, I, 29, 102
  2. Ovidi, Metamorphoses, 10
  3. Ciceró, De Officiis, I, 39, 138