finis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfiː.nɪs/
  • Etimologia: D'un antic verb *figno o *fiuo ‎(«fixar l'estaca a terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.

Nom[modifica]

fīnis m. ‎(genitiu fīnis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu fīnis fīnēs
Vocatiu fīnis fīnēs
Acusatiu fīnem fīnēs
Genitiu fīnis fīnium
Datiu fīnī fīnibus
Ablatiu fīne fīnibus
  1. límit, marge
    «Finem et modum transire.» (Ciceró, De Officiis, I, 29, 102)
    Traspassar els límits i la mesura.
  2. frontera
  3. acabament, final
  4. fins (nivell)
    «Fine genus.» (Ovidi, Metamorphoses, 10)
    Fins al genoll.
  5. finalitat, objectiu
    «Domus finis est usus.» (Ciceró, De Officiis, I, 39, 138)
    La finalitat d'una casa és fer-la servir.

Sinònims[modifica]