finis
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈfiː.nɪs/
- Etimologia: D'un antic verb *figno o fiuo («fixar l'estaca al terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.
Nom[modifica]
fīnis m. (genitiu fīnis)
| 3a declinació -, -is (tema i) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | fīnis | fīnēs |
| Vocatiu | fīnis | fīnēs |
| Acusatiu | fīnem | fīnēs |
| Genitiu | fīnis | fīnium |
| Datiu | fīnī | fīnibus |
| Ablatiu | fīne | fīnibus |
- límit, marge
- Ex.: Finem et modum transire[1]—(traducció:«Traspassar els límits i la mesura.»)
- frontera
- acabament, final
- fins (nivell)
- Ex.: Fine genus[2]—(traducció:«Fins al genoll.»)
- finalitat, objectiu
- Ex.: Domus finis est usus.[3]—(traducció:«La finalitat d'una casa és fer-la servir.»)