figo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfiː.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeygʷ- («clavar l'estaca, establir»).

Verb[modifica]

fīgō ‎(1a present?), fīgis ‎(2a present), fīgere ‎(infinitiu), fīxī ‎(perfet), fīxum ‎(supí)

  1. fixar, jo fixo, clavar, plantar
    Ex.: figere palum in parietem — (traducció:«Clavar una estaca a la paret»)
  2. fixar, gravar, centrar
    Ex.: in aliqua re mentem figere — (traducció:«Centrar la ment en alguna cosa.»)
  3. perforar, travessar
    Ex.: adversarios figere — (traducció:«Travessar els adversaris (amb les fletxes, les llances, etc.)»)
  4. establir, decretar
    Ex.: legem figere — (traducció:«establir per llei»)

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]