pango

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpaŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peh₂ǵ- («reparar, reforçar»).

Verb

pangō ‎(1a present^?), pangis ‎(2a present), pangere ‎(infinitiu), pepigī ‎(perfet), pāctum ‎(supí)

1. establir al terra, fixar la llavor

   Ex.:pangere ancoram littoribus , (traducció:«fixar l'àncora a la riba»)

   Ex.:pangere filios , (traducció:«fixar la llavor dels fills»)

2. redactar, fixar sobre la cera

   Ex.: pangitur littera in cera , (traducció:«redactar sobre la cera»)

3. vincular, fixar, arribar a un acord, negociar

   Ex.: Ducentis philippis rem pepigi , (traducció:«He arribat a un acord per dos cents filips»)

   Ex.: Pepigerat Pallas, ne cujus facti in praeteritum interrogaretur , (traducció:«Pallas va establir com a condició que els fets del passat no implicarien una investigació.»)

Derivats

appangō compingō dēpangō expingō

impingō pāctilis pāctus prōpāgō