-s
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Etimologia: Vegeu el català antic -s.
Desinència[modifica]
-s
- Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.
Relacionats[modifica]
Català antic[modifica]
- Etimologia: [1] De les terminacions en llatí de l’acusatiu plural: -ās, -ōs, -ēs.
- Etimologia: [2] De certs adverbis llatins acabats en -s i interpretat com a marca adverbial, de diferents orígens (com magis, foras, grātis), igualment en grec antic amb la terminació ς (s) (com -ως (-ōs), -άκις (-ákis)).
Desinència[modifica]
-s (plural)
- Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.
- Usat per formar cognoms patronímics amb el sentit genitiu «fill de» o col·lectiu «fills de».
- Bernardus Guigredi → Bernat Guifrés o Bernat dels Guifré
Sufix[modifica]
-s (adverbial)
- Epítesi analògica d’adverbis.
- corrent → corrents, mentre + tant → mentrestant