Vés al contingut

-os

De Viccionari
Potser volíeu: os, OS, Os, ós, -ós

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (àton) /us/, /os/
  • Etimologia: Del català antic -os.

Desinència

[modifica]

-os ‎(plural)

  1. Forma plural en masculí de substantius i adjectius aguts acabats en sibilant o sibilant més oclusiva: -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig, -sc, -st, -xt, -sp.
    Exemples: capaçcapaços, peixpeixos, discdiscos.

Notes

[modifica]
  • Els acabats en el grups -ig, -sc, -st, -xt i -sp alternen amb el plural -s (text → texts o textos).
  • Les formes tradicionals sense vocal tenen una certa vitalitat en alguns parlars i en registres formals.

Vegeu també

[modifica]
  • El nombre, Gramàtica essencial de la llengua catalana, IEC.

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Extensió del plural general -s per atracció dels plurals de mots acabats en -o (monjo > monjos), substituint els plurals masculins en -es formats amb una vocal de suport en mots acabats en sibilant (peix > peixs, peixes, peixos).

Desinència

[modifica]

-os ‎(plural)

  1. Forma plural en masculí de substantius i adjectius aguts acabats en sibilant o sibilant més oclusiva.