mince

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /mɪns/
    àudio (RU)
  • Homòfon mints
  • Etimologia: Del protogermànic *minniz («menys»), del protoindoeuropeu *mey- («disminuir, empetitir»).

Nom[modifica]

mince ‎(plural minces)

  1. picada
    Mince tastes really good fried in a pan with some chopped onion and tomato.
    La picada ha quedat realment bona amb la ceba i la tomata sofregides a la paella.
  2. fruita confitada
    During Christmas time my dad loves to eat mince pies.
    Per Nadal a mon pare li agrada menjar pastissos de fruita confitada.
  3. passa curta, caminar delicat
    «She was just the same; she had a light way of walking and she always wore flat heels so she didn't have that mince like most girls.» [1]
    Ella era sempre així, caminava amb lleugeresa perquè sempre anava amb sabata plana i això feia que no tingués el caminar delicat de moltes noies.
  4. maneres refinades
    «And, further, who has not heard what someone has christened the "Oxford" mince, where every consonant is mispronounced and every vowel gets a wrong value?» [2]
    I, encara més, qui no ha estat etiquetat amb les maneres refinades d'Oxford, quan pronuncia cada consonant malament i cada vocal pren un valor equivocat?

Compostos i expressions[modifica]

  • take minces peeled: estar alerta, anar en compte, vigilar

Verb[modifica]

mince ‎(3a persona singular present minces, gerundi mincing, passat i participi minced)

  1. picolar
    Butchers often use machines to mince meat.
    Els carnissers sovint fan servir màquines per picolar la carn.
  2. mesurar, abreujar
    to mince one's words
    mesurar les paraules
  3. caminar delicadament
    I love going to gay bars and seeing drag queens mince around on stage.
    M'agrada anar als bars de gays i veure les drag queens caminar delicadament per l'escenari.

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.711


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /mɛ̃s/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí *minutiare, de minutus ‎(«petit»).

Adjectiu[modifica]

mince inv. ‎(plural minces)

  1. prim
    «Le reste du visage se composait d’un teint rosé, d’une lèvre mince, surmontée d’une moustache fauve et de dents admirables.» [3]
    La resta de la cara es componia d'una pell rosada, d'un llavi prim coronat amb un bigoti feréstec i unes dents admirables.
  2. senzill
    «Le ressac était trop fort sur la plage de galets et aurait vite mis en pièces mon mince canot de toile.» [4]
    La ressaca era molt forta a la platja de còdols i aviat hauria fet miques la meva senzilla canoa de teixit.
  3. fi
    «Une petite pluie mince et tenace dégoulinait sans arrêt depuis la veille.» [5]
    Un plugim fi i tenaç gotejava sense parar des del dia anterior.
  4. feble
    Il ne reste qu’un bien mince espoir de sauver ce malade.
    Només queda una molt feble esperança de salvar aquest malalt.
  5. mediocre, mesquí
    C’est un bien mince personnage, il est de peu de considération, de peu d’autorité.
    És un personatge força mediocre, poc considerat i amb poca credibilitat.

Interjecció[modifica]

  1. vaja, redimonis
    Oh mince! On a oublié la bouteille à la maison.
    Redimonis! M'he deixat l'ampolla a casa.

Vegeu també[modifica]

  1. John Fowles, The Collector, 1963
  2. R. M. Pope, a The Education Outlook, 1928, volum 80, pàg. 285
  3. Alexandre Dumas, La Reine Margot, 1845, volum I, capítol IV
  4. Alain Gerbault, À la poursuite du soleil, volum 1 : De New-York à Tahiti, 1929
  5. Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, pàg. 9