caminar

Potser volíeu: CAMINAR, camiñar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kə.miˈna/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ka.miˈna/
	valencià /ka.miˈnaɾ/, /ka.miˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: caminà
• Etimologia: De camí, segle XIV.

Verb

caminar intr.

1. Desplaçar-se a peu d'un lloc a l'altre
2. Moure's amb ajuda de les cames en posició vertical
3. passejar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	caminar			haver caminat
gerundi	caminant			havent caminat
participi	caminat, caminada, caminats, caminades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	camino	camines	camina	caminem	camineu	caminen
	camine						val
	camini						sept
	camín				caminau		bal, alg
				caminam			bal
imperfet	caminava	caminaves	caminava	caminàvem	caminàveu	caminaven
passat simple	caminí	caminares	caminà	caminàrem	caminàreu	caminaren
futur	caminaré	caminaràs	caminarà	caminarem	caminareu	caminaran
condicional	caminaria	caminaries	caminaria	caminaríem	caminaríeu	caminarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	camini	caminis	camini	caminem	camineu	caminin
	camine	camines	camine			caminen	occ, bal
imperfet	caminés	caminessis	caminés	caminéssim	caminéssiu	caminessin
		caminesses		caminéssem	caminésseu	caminessen
	caminàs	caminassis	caminàs	caminàssim	caminàssiu	caminassin	bal
		caminasses		caminàssem	caminàsseu	caminassen	val, bal (1)
	caminara	caminares	caminara	caminàrem	caminàreu	caminaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	camina	camini	caminem	camineu	caminin
	–				caminau		bal, alg
	–		camine			caminen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				caminàvom	caminavo		centr, n-occ
	caminavi						sept
	caminaia	caminaies	caminaia	caminàiem	caminàieu	caminaien	n-occ
condicional	caminariva	caminarives	caminariva	caminarívem	caminaríveu	caminariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	camino	caminos	camino	camineguem	caminegueu		n-occ
imperfet	caminessi		caminessi				sept, alg
	caminessa						centr, n-occ
	camineguessa	camineguesses	caminegués	camineguéssom	camineguéssou	camineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... caminat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... caminar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... caminat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... caminat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... caminat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... caminat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... caminar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... caminat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... caminat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... caminat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: camino, camina, caminem

Sinònims

• anar, avançar, camejar, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar
• errar, recórrer, rodar, vagabundejar, vagar, viatjar

Derivats

• caminada
• caminador
• caminaire
• caminant
• caminera
• descaminar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: walk ^(en)
• Castellà: caminar ^(es), andar ^(es)
• Esperanto: marŝi ^(eo)
• Francès: marcher ^(fr)
• Gallec: camiñar ^(gl)
• Italià: camminare ^(it)
• Llengua de signes catalana: CAMINAR ^(csc)
• Occità: caminar ^(oc)
• Portuguès: caminhar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·nar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: caminar

Català antic

Verb

caminar

1. caminar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	caminar
gerundi	caminant
participi	caminat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	camín	camines	camina	caminam	caminats	caminen
					caminau
imperfet	caminava	caminaves	caminava	caminàvem	caminàvets	caminaven
passat simple	caminí	caminast	caminà	caminam	caminàs	caminaren
	caminé	caminist		caminàrem	caminàrets
		caminares			caminàreu
futur	caminaré	caminaràs	caminarà	caminarem	caminarets	caminaran
					caminareu
condicional	caminaria	caminaries	caminaria	caminaríem	caminaríets	caminarien
					caminaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	camín	camins	camín	caminem	caminets	caminen
					camineu
imperfet	caminàs	caminasses	caminàs	caminàssem	caminàssets	caminassen
	caminara	caminares	caminara	caminàrem	caminàsseu	caminaren
					caminàrets
					caminàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	camina	camín	caminem	caminats	caminen
	–				caminau

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ka.miˈnaɾ/

Americà: alt /k(a).miˈnaɾ/, baix /ka.miˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De camino.

Verb

caminar ‎(present camino, passat caminé, futur caminaré)

1. caminar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·nar (3)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ka.miˈna/
• Etimologia: Derivat de camin

Verb

caminar

1. caminar