camino

Potser volíeu: caminó, cámino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈmi.nu/, occidental /kaˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

camino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caminar.

   [Jo] camino, camine, camín o camini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb caminar.

   [Que jo] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] camini o camine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb caminar.

   [Que ell/ella/vostè] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] camini o camine.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (acimno)
• Anagrames: còniam, incoam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kaˈmi.no/

Americà: alt /k(a)ˈmi.no/, baix /kaˈmi.no/

• Rimes: -ino
• Etimologia: Del llatí cammīnus.

Nom

camino m. ‎(plural caminos)

1. camí

Verb

camino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb caminar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (acimno)
• Anagrames: camión, comían, nómica

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre camino

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈmiː.noː/

Nom

camīnō

1. datiu singular de camīnus
2. ablatiu singular de camīnus