camí

Català

• Pronúncia: or. /kəˈmi/, occ. /kaˈmi/
• Etimologia: Del llatí cammīnus
• Anagrames: amic, cima, mica.

Nom

ca·mí m. (plural camins)

1. ruta, via entre dos punts
2. Temps i espai entre un punt de partença i l'arribada
3. Metafòricament, passos a seguir per arribar a un objectiu.

Derivats

• caminant (persona que camina)
• caminoi (camí petit o estret)
• caminar
• caminada (cursa feta caminant, passeig)

Sinònims

• agafar, agafar un camí, anar, encaminar-se, enfilar, prendre, prendre un camí.
• avinguda, calçada, caminoi, canaró, carrer, carrerany, corriol, davallada, drecera, galeria, ramal, raseret, recorregut, ruta, senda, sender, trencall, vereda, vial, viarany.
• curs, direcció, trajectòria.
• direcció, rumb, sentit, trajectòria.
• forma, manera, mode.
• línia.
• ruta, trajecte.
• trajectòria, via.
• via, vida.

Traduccions

    Traduccions: camí

Anglès: path (en) Castellà: camino (es) m. Francès: chemin (fr)

Occità: camin (oc) Maori: ara (mi) Tahitià: 'ē'a (ty), ta'iara (ty), purūmu (ty), ara (ty)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre camí
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre camí