camí

Català

• Pronúncia: oriental /kəˈmi/, occidental /kaˈmi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí cammīnus, segle XIII.
• Anagrames: acim ^(alfagrama), amic, caïm, Caïm, cima, mica

Nom

ca·mí m. ‎(plural camins)

1. ruta, via entre dos punts.
2. Temps i espai entre un punt de partença i l'arribada.
3. Metafòricament, passos a seguir per arribar a un objectiu.
4. Vegada.

Derivats

• caminant (persona que camina)
• caminoi (camí petit o estret)
• caminar
• caminada (cursa feta caminant, passeig)

Sinònims

• agafar, agafar un camí, anar, encaminar-se, enfilar, prendre, prendre un camí.
• avinguda, calçada, caminoi, canaró, carrer, carrerany, corriol, davallada, drecera, galeria, ramal, raseret, recorregut, ruta, senda, sender, trencall, vereda, vial, viarany.
• curs, direcció, trajectòria.
• direcció, rumb, sentit, trajectòria.
• forma, manera, mode.
• línia.
• ruta, trajecte.
• trajectòria, via.
• via, vida.

Traduccions

Traduccions: camí

• Anglès: path ^(en)
• Castellà: camino ^(es) m.
• Francès: chemin ^(fr)

• Occità: camin ^(oc)
• Maori: ara ^(mi)
• Tahitià: 'ē'a ^(ty), ta'iara ^(ty), purūmu ^(ty), ara ^(ty)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot