còniam

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.ni.əm/, occidental /ˈkɔ.ni.am/

Nom

còniam m. ‎(plural còniams)

1. Forma alternativa de quòniam.

   «Ets un ximplet, un estrofa; tros de còniam y baboy; digne habitant de S. Boy; ensopit, tros d’escarxofa» (Josep Carner, «A En Castañer: última intimació», Epistolari entre Josep Carner i Josep Castanyer de Cortada, 1903-1912)

Miscel·lània

• Síl·labes: cò·ni·am (3)
• Heterograma de 6 lletres (acimno)
• Anagrames: camino, incoam

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB