caminàrem

Potser volíeu: caminarem

Català

• Pronúncia: oriental /kə.miˈna.ɾəm/, occidental /ka.miˈna.ɾem/
• Rimes: -aɾem
• Anagrama: mancaríem

Verb

ca·mi·nà·rem

1. primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de caminar

   [Nosaltres] caminàrem o vam/vàrem caminar.

2. primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb caminar

   Forma valenciana: [nosaltres] caminéssim, caminéssem, caminàssem, caminàssim o caminàrem.

Català medieval

Verb

caminàrem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de caminar
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de caminar