trotar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /tɾuˈta/, balear /tɾoˈta/, /tɾuˈta/
Occidental: nord-occidental /tɾoˈta/, valencià /tɾoˈtaɾ/
  • Etimologia: De l'alt alemany antic trotton, segle XIII.
  • Anagrama: torrat

Verb[modifica]

tro·tar intr.

  1. Anar al trot
  2. Anar depresa i amb celeritat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: troto, trota, trotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: trotar