caminàreu

Potser volíeu: caminareu

Català

• Pronúncia: oriental /kə.miˈna.ɾəw/, occidental /ka.miˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew
• Anagrama: mancaríeu

Verb

ca·mi·nà·reu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de caminar

   [Vosaltres/vós] caminàreu o vau/vàreu caminar.

2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb caminar

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] caminéssiu, caminésseu, caminàsseu, caminàssiu o caminàreu.

Català medieval

Verb

caminàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de caminar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de caminar