senzill

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: SENZILL


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del castellà sencillo, segle XVI, del llatí vulgar *singellus, diminutiu de singulus ‎(«un de sol»).

Adjectiu[modifica]

sen·zill m. ‎(femení senzilla, plural masculí senzills, plural femení senzilles)

  1. Mancat de complexitat, que es pot fer o entendre amb facilitat.
  2. De caràcter mancat de dolenteria i fàcil de conviure.
  3. Persona de classe baixa.
  4. Mancat de tot allò que és superflu: guarniments, cerimònies, etc.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]