vaja

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈba.ʒə/, balear /ˈva.ʒə/
Occidental: nord-occidental /ˈba.ʒa/, valencià /ˈva.d͡ʒa/, /ˈba.d͡ʒa/

Interjecció[modifica]

vaja!

  1. Forma popular que precedeix o succeeix una expressió de sorpresa, sovint d'enuig.
    Vaja, ja no són les claus al seu lloc!

Notes d'ús[modifica]

  • Sovint es repeteix una o dues vegades per donar més èmfasi.
    Vaja, vaja, vaja, així que no has portat els deures, eh?

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

va·ja

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anar
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anar
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anar

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: vaja