extrem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əksˈtɾem/, occidental /eksˈtɾem/
• Rimes: -em
• Etimologia: Del llatí extremus.

Adjectiu

extrem m. ‎(femení extrema, plural masculí extrems, plural femení extremes)

1. Que està a un grau molt alt.

   «Aquesta situació extrema obligà el rei a desplegar una gran activitat per obtenir la reincorporació del patrimoni alienat a la Corona, d'una banda, i a prendre mesures per a evitar en el futur la total desintegració del Patrimoni reial que ell havia vist tan avançada.»

Traduccions

En grau molt alt

• Alemany: extrem ^(de)
• Anglès: extreme ^(en)
• Àrab: شَدِيد‎ ^(ar)
• Armeni: ծայրահեղ ^(hy) ‎(tsairahekh)
• Belarús: экстрэма́льны ^(be) ‎(ekstremalni)
• Búlgar: екстремен ^(bg) ‎(ekstremen)
• Castellà: extremo ^(es)
• Danès: ekstrem ^(da)
• Finès: äärimmäinen ^(fi)
• Francès: extrême ^(fr)
• Gallec: extremo ^(gl)
• Hongarès: szélsőséges ^(hu)
• Italià: estremo ^(it)
• Japonès: 極度の ^(ja)
• Neerlandès: extreem ^(nl)
• Polonès: skrajny ^(pl)
• Portuguès: extremo ^(pt)
• Rus: экстрема́льный ^(ru) ‎(ekstremalni)
• Suec: extrem ^(sv)
• Txec: extrémní ^(cs)
• Ucraïnès: екстрема́льний ^(uk) ‎(ekstremalni)
• Vietnamita: cực đại ^(vi)
• Xinès: 極度的 ^(zh) ‎(极度的, jídùdí)

Nom

extrem m. ‎(plural extrems)

1. Part d'un objecte situada més lluny respecte del qui parla.

   «A l'altre extrem, hi seia la seva amiga de l'ànima, la comtessa Donatella Falier»

2. (en plural) El començament i l'acabament d'algun objecte, o bé tot el contorn.

   «Col·loquem els cossos de través de dos taulons que agafem pels extrems i reprenem la marxa.»

   «Són peces prismàtiques amb els extrems arrodonits i dues cares planes paral·leles.»

3. Les expressions o opinions més contràries.

   «Si, per una banda, tenim autors amb discursos clarament dessacralitzats i considerem aquesta sacralització de la mirada en què el paisatge hi és present com un punt mitjà, l'altre extrem seria un menyspreu del món a ultrança.»

Sinònims

• [1,2] cap, punta
• [3] banda, costat

Traduccions

Punt més lluny

• Alemany: Extrem ^(de) n.
• Anglès: extreme ^(en)
• Castellà: extremo ^(es) m.
• Danès: yderpol ^(da) c., ekstrem ^(da)
• Esperanto: ekstremo ^(eo)
• Francès: extrême ^(fr) m.
• Grec antic: ἄκρον ^(grc) n. ‎(ákron)
• Italià: estremo ^(it) m.
• Japonès: 究極 ^(ja), 極限 ^(ja)
• Neerlandès: extreem ^(nl) n.
• Polonès: skrajność ^(pl) f.
• Portuguès: extremo ^(pt) m.
• Suec: extrem ^(sv) c.
• Xinès: 極端 ^(zh) ‎(极端, jíduān)

Nom

extrem m. f. ‎(plural extrems)

1. (esports de pilota) Cadascun dels dos davanters situats més a prop de les bandes.

Traduccions

Jugador davanter de la banda

• Anglès: flank man ^(en), outside ^(en), winger ^(en)
• Basc: hegaleko ^(eu)
• Castellà: extremo ^(es)
• Francès: ailier ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·trem (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
• extrem. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.