Vés al contingut

extremus

De Viccionari

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɛksˈtreː.mʊs/
  • Etimologia: De exterus.

Adjectiu[modifica]

extrēmus m., extrēma f., extrēmum n.

  1. extrem, el més allunyat, exterior
    «Extremum oppidum Allobrogum est Genava.» ([1])
    Ginebra és la ciutat més allunyada del país dels al·lòbrigues.

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu extrēmus extrēma extrēmum extrēmī extrēmae extrēma
Vocatiu extrēme extrēma extrēmum extrēmī extrēmae extrēma
Acusatiu extrēmum extrēmam extrēmum extrēmōs extrēmās extrēma
Genitiu extrēmī extrēmae extrēmī extrēmōrum extrēmārum extrēmōrum
Datiu extrēmō extrēmae extrēmō extrēmīs
Ablatiu extrēmō extrēmā extrēmō extrēmīs

Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, De Bello Gallico , I.6.3