celo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈsɛ.ɫu/, occidental /ˈsɛ.ɫo/
• Rimes: -ɛlo

Verb

celo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de celar.

Variants

• cele, celi, cel

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lo (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: peninsular /ˈθe.lo/, americà /ˈse.lo/
• Rimes: -elo
• Etimologia: [1] Del llatí zēlus, procedent del grec antic ζῆλος ‎(zêlos). [2] De l'anglès sellotape, de Sellotape, nom d'una popular marca d'adhesiu transparent.

Nom

celo m. ‎(plural celos)

1. zel
2. adhesiu

Compostos i expressions

• tener celos : estar gelós
• dar celos : provocar gelosia

Verb

celo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb celar

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lo (2)
• Anagrames: cole, colé, leco, ocle

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre celo

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkeː.loː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ḱel- ‎(«cobrir, tapar»).

Verb

cēlō ‎(1a present^?), cēlās ‎(2a present), cēlāre ‎(infinitiu), cēlāvī ‎(perfet), cēlātum ‎(supí)

1. amagar, jo amago, tapar, cobrir

Derivats

• concēlō