Vés al contingut

gelós

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʒəˈɫos/, occidental /d͡ʒeˈɫos/
  • Rimes: -os
  • Etimologia: Adjectiu: Del llatí tardà zēlōsus ‎(‘zelós, gelós’), de zēlus ‎(‘zel, gelosia’), del grec antic ζῆλος ‎(zêlos), segle XIV. Doblet del cultisme zelós. Cognat de l’occità gelós, francès jaloux, italià geloso.
  • Etimologia: Nom: de l’occità trobadoresc gelós.

Adjectiu

[modifica]

gelós m. ‎(femení gelosa, plural masculí gelosos, plural femení geloses)

  1. Que sent gelosia, recelós de no ser correspost en l’amor o l’afecte.
    «La veritat és que estava gelós de qualsevol que tingués èxit en la seua feina, perquè a mi, malgrat que la meua esposa no havia parat esment encara, les coses estaven torcent-se'm a gran velocitat.» (Ignasi Moreno Gutiérrez, Llum de lluna, 2011)
  2. Que té molt de zel, un interès recelós per allò que posseeix, que estima, per la seva condició.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Falsos amics

[modifica]
  • Anglès: zealous ‎(‘entusiasta’)

Nom

[modifica]

gelós m. ‎(plural gelosos)

  1. (literatura, històric) Marit escarnit per la gelosia causada per l’amor entre la seva muller i el trobador.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=gelós&oldid=2604707»