envejós

Potser volíeu: envejos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʒos/, balear /əɱ.vəˈʒos/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʒos/
	valencià /eɱ.veˈd͡ʒos/, /em.beˈd͡ʒos/
Informal:	nord-occidental /am.beˈʒos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí invidiosus, segle XIV.

Adjectiu

envejós m. ‎(femení envejosa, plural masculí envejosos, plural femení envejoses)

1. Persona el caràcter de la qual es caracteritza per sentir enveja.

Derivats

• envejosament

Traduccions

Traduccions

• Alemany: neidisch ^(de)
• Anglès: envious ^(en)
• Àrab: حَسُود‎ ^(ar)
• Armeni: նախանձոտ ^(hy) ‎(nakhandzot)
• Belarús: зайздро́сны ^(be) ‎(zaizdrosni)
• Búlgar: зави́стлив ^(bg) ‎(zavístliv)
• Castellà: envidioso ^(es)
• Coreà: 부럽다 ^(ko) ‎(bureopda)
• Danès: misundelig ^(da)
• Eslovac: závistlivý ^(sk)
• Eslovè: zavisten ^(sl)
• Estonià: kade ^(et)
• Feroès: øvundsjúkur ^(fo)
• Finès: kateellinen ^(fi)
• Francès: envieux ^(fr)
• Gallec: envexoso ^(gl)
• Georgià: შურიანი ^(ka) ‎(xuríani)
• Grec: ζηλόφθονος ^(el) ‎(zilófthonos)
• Grec antic: φθονερός ^(grc) ‎(phthonerós)
• Hongarès: irigy ^(hu)
• Indonesi: iri ^(id)
• Irlandès: éadmhar ^(ga)
• Italià: geloso ^(it), invidioso ^(it)
• Japonès: 嫉妬深い ^(ja)
• Kazakh: қызғаншақ ^(kk) ‎(qızğanşaq/khizganxakh)
• Letó: skaudīgs ^(lv)
• Llatí: invidus ^(la)
• Macedoni: завидлив ^(mk)
• Maori: haetara ^(mi)
• Neerlandès: nijdig ^(nl)
• Noruec: misunnelig ^(no)
• Occità: envejós ^(oc)
• Polonès: zawistny ^(pl)
• Portuguès: invejoso ^(pt)
• Romanès: invidios ^(ro)
• Rus: зави́стливый ^(ru) ‎(zavístlivi)
• Serbocroat: за́видан ^(sh), zavidan ^(sh)
• Suec: avundsjuk ^(sv)
• Turc: kıskanç ^(tr)
• Txec: závistivý ^(cs)
• Ucraïnès: за́здрісний ^(uk) ‎(zàzdrisni)
• Xinès: 嫉妒的 ^(zh) ‎(jídùdí)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·jós (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC