invidus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.wɪ.dʊs/
• Etimologia: De invideō.

Adjectiu

invidus m., invida f., invidum n.

1. envejós

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	invidus	invida	invidum		invidī	invidae	invida
Vocatiu	invide	invida	invidum		invidī	invidae	invida
Acusatiu	invidum	invidam	invidum		invidōs	invidās	invida
Genitiu	invidī	invidae	invidī		invidōrum	invidārum	invidōrum
Datiu	invidō	invidae	invidō		invidīs
Ablatiu	invidō	invidā	invidō		invidīs