infla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: inflà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈiɱ.fɫə/, occidental /ˈiɱ.fɫa/

Verb[modifica]

infla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de inflar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb inflar

Miscel·lània[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí infula.

Nom[modifica]

infla f. ‎(plural inflas o infles)

  1. ínfula (banda de dignitat sacerdotal)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]