limito

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ɫiˈmi.tu/, occidental /ɫiˈmi.to/
  • Rimes: -ito
  • Anagrama: milito

Verb[modifica]

li·mi·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de limitar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb limitar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb limitar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /liˈmi.to/
Americà: alt /liˈmi.t(o)/, baix /liˈmi.to/

Verb[modifica]

li·mi·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limitar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈliː.mɪ.toː/
  • Etimologia: De līmes.

Verb[modifica]

līmitō ‎(1a present?), līmitās ‎(2a present), līmitāre ‎(infinitiu), līmitāvī ‎(perfet), līmitātum ‎(supí)

  1. limitar, jo limito