limito

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ɫiˈmi.tu/, occidental /ɫiˈmi.to/
  • Rimes: -ito

Verb[modifica]

limito

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de limitar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb limitar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb limitar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: li·mi·to (3)
  • Anagrama: milito


Castellà
[modifica]

Peninsular: /liˈmi.to/
Americà: alt /liˈmi.t(o)/, baix /liˈmi.to/

Verb[modifica]

limito

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limitar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈliː.mɪ.toː/
  • Etimologia: De līmes.

Verb[modifica]

līmitō ‎(1a present?), līmitās ‎(2a present), līmitāre ‎(infinitiu), līmitāvī ‎(perfet), līmitātum ‎(supí)

  1. limitar, jo limito