fita

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfi.tə/, occidental /ˈfi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí fīcta ‎(«ficada»).
• Anagrama: tifa

Nom

fi·ta f. ‎(plural fites)

1. Marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
2. Objectiu o fet destacat.

Traduccions

Marca sobre el terra

• Alemany: Grenzstein ^(de) m.
• Anglès: milestone ^(en), boundary stone ^(en), marker stone ^(en)
• Castellà: hito ^(es), mojón ^(es) m.
• Eslovac: hraničný kameň ^(sk) m.
• Esperanto: limŝtono ^(eo)

• Francès: borne ^(fr)
• Italià: cippo ^(it)
• Llatí: terminus ^(la) m.
• Polonès: granicznik ^(pl) m., znak graniczny ^(pl) m.
• Portuguès: marco ^(pt) m.

Adjectiu

fi·ta f. ‎(plural fites)

1. forma femenina de fit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot