marco

Potser volíeu: Marco, Marcó, março, marĉo

Català

Verb

marco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marcar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marcar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·co (2)
• Anagrames: comar, mocar, morca, morcà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmaɾ.ko/

Americà: alt /ˈmaɾ.k(o)/, baix /ˈmaɾ.ko/

• Rimes: -aɾko
• Etimologia: Del germànic *mark.

Nom

marco m. ‎(plural marcos)

1. marc

Sinònims

• portarretratos

Derivats

• enmarcar

Verb

marco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb marcar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·co (2)
• Anagrames: corma, croma, cromá, macro, macro-, mocar, morca, morcá

Vegeu també

• marco. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.koː/

Nom

marcō

1. datiu singular de marcus
2. ablatiu singular de marcus