marcus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Marcus


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmar.kʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *mel- («moldre, esmicolar»).

Nom[modifica]

marcus m. ‎(genitiu marcī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu marcus marcī
Vocatiu marce marcī
Acusatiu marcum marcōs
Genitiu marcī marcōrum
Datiu marcō marcīs
Ablatiu marcō marcīs
  1. martell, maça

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.716-718