marculus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmar.kʊ.lʊs/
  • Etimologia: De marcus i el sufix -ulus.

Nom[modifica]

marculus m. ‎(genitiu marculī)

  1. martellet

Declinació[modifica]

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu marculus marculī
Vocatiu marcule marculī
Acusatiu marculum marculōs
Genitiu marculī marculōrum
Datiu marculō marculīs
Ablatiu marculō marculīs


Vegeu també[modifica]

  • Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, ed.Hachette, 1934, p.949