martell

Martell, eina per a copejar.

Català

• Pronúncia: oriental /məɾˈteʎ/, occidental /maɾˈteʎ/
• Rimes: les acabades en -ell
• Etimologia: Del llatí martĕllus, diminutiu o variant del terme més antic martŭlus ‎(«eina per a picar»).

Nom

mar·tell m. ‎(plural martells)

1. Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.
2. Eina mecanitzada pensada per a copejar.
3. En alguns aparells mecànics (despertadors, timbres, campanars mecanitzats, etc), peça que copeja una campana o element similar per produir un so vibrant.

Derivats

• amartellar

Traduccions

    martell [1] (eina pensada per a copejar)

Alemany: Hammer (en) m. Anglès: hammer (en) n. Castellà: martillo (es) m. Esperanto: martelo (eo) m. Francès: marteau (fr) m. Hongarès: kalapács (hu) Ido: martelo (io) m.

Italià: martello (it) m. Llatí: malleus (la) m. Maltès: martell (mt) Occità: martèl (oc) m. Portuguès: martelo (pt) m. Rus: молоток (ru) m. ‎(molotok) (molotok)