martell

Català

Martell, eina per a copejar.

• Pronúncia: oriental /mərˈteʎ/, occidental /maɾˈteʎ/
• Rimes: -eʎ

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí martĕllus, diminutiu o variant del terme més antic martŭlus ‎(«eina per a picar»), segle XIII.
• Anagrama: metrall

Nom

mar·tell m. ‎(plural martells)

1. Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.
2. Eina mecanitzada pensada per a copejar.
3. En alguns aparells mecànics (despertadors, timbres, campanars mecanitzats, etc), peça que copeja una campana o element similar per produir un so vibrant.
4. (peixos) llunada

Derivats

• amartellar

Traduccions

Eina per a copejar

• Alemany: Hammer ^(de) m.
• Anglès: hammer ^(en)
• Basc: mailu ^(eu)
• Castellà: martillo ^(es) m.
• Eslovac: kladivo ^(sk) n.
• Esperanto: martelo ^(eo) m.
• Francès: marteau ^(fr) m.
• Hongarès: kalapács ^(hu)

• Ido: martelo ^(io) m.
• Italià: martello ^(it) m.
• Llatí: malleus ^(la) m.
• Maltès: martell ^(mt)
• Occità: martèl ^(oc) m.
• Portuguès: martelo ^(pt) m.
• Rus: молоток ^(ru) m. ‎(molotok)

Vegeu també

• Martell a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB