martell

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Martell, eina per a copejar.
  • Pronúncia(i): oriental /mərˈteʎ/, occidental /maɾˈteʎ/
  • Rimes: -eʎ
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí martĕllus, diminutiu o variant del terme més antic martŭlus ‎(«eina per a picar»), segle XIII.

Nom[modifica]

martell m. ‎(plural martells)

  1. Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.
  2. Eina mecanitzada pensada per a copejar.
  3. En alguns aparells mecànics (despertadors, timbres, campanars mecanitzats, etc), peça que copeja una campana o element similar per produir un so vibrant.
  4. (peixos) llunada

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mar·tell (2)
  • Anagrama: metrall

Vegeu també[modifica]