mànec

Català

Mànec d'una eina.

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈma.nək/, balear /ˈma.nec/, /ˈma.nək/

Occidental: /ˈma.nek/

• Etimologia: Del llatí manicus o manica, derivat de manus ‎(«mà»).
• Anagrama: cànem

Nom

mà·nec m. ‎(plural mànecs)

1. Peça pensada per ser agafada amb les mans i manegar l'eina a la qual pertany.
2. En els instruments de corda de la família dels llaüts, la peça de fusta, sovint llarga i prima, per sobre de la qual es disposen les cordes de l'instrument, i on premen els dits per fer les diferents notes. Habitualment, en la part superior hi ha el claviller i les clavilles, i la part més baixa connecta amb la caixa de ressonància.
3. Navalla (mol·lusc).

Derivats

• manegar
• manegat

Sinònims

• [3] ganivet, navalla

Traduccions

Peça per manegar una eina

• Anglès: handle ^(en) n.
• Castellà: mango ^(es) m.

• Italià: manico ^(it) m.

Mol·lusc

• Anglès: handle ^(en) n.
• Castellà: navaja ^(es) f.

• Italià: cannello ^(it)

Vegeu també

• Mànec a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB