droga

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈdɾɔ.ɣə/, balear /ˈdɾɔ.ʝə/, /ˈdɾɔ.ɣə/

Occidental: nord-occidental /ˈdɾɔ.ɣa/, valencià /ˈdɾɔ.ɣa/, /ˈdɾɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Etimologia: Incerta. Podria venir de l'holandès droog vat(«barril sec») que era on es transportaven les herbes remeieres. També podria venir de l'àrab دواء ‎(duuā, «medicina») o del persa dārōg («herba remeiera»).
• Anagrames: dargó, drago, gorda

Nom

dro·ga f. ‎(plural drogues)

1. Substància que afecta al sistema nerviós alterant la conducta i pot crear addicció.
2. Qualsevol cosa que crea addicció.

   El futbol és la seva droga.

3. Qualsevol substància usa com a ingredient en química, en farmàcia o en tintoreria.

Derivats

• drogar
• drogoaddicció
• drogoaddicte
• drogodependència
• drogodependent
• droguer
• drogueria
• droguista

Traduccions

Traduccions: droga

• Alemany: Droge ^(de) f.
• Anglès: drug ^(en)
• Castellà: droga ^(es)
• Eslovac: droga ^(sk) f.
• Francès: drogue ^(fr)

• Italià: droga ^(it)
• Llatí: medicamentum ^(la) n.
• Polonès: używka ^(pl) f.
• Portuguès: droga ^(pt) f.
• Rus: нарко́тик ^(ru) m. ‎(narkótik)

Vegeu també

• Droga a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈdɾo.ɣa/

Nom

dro·ga f. ‎(plural drogas)

1. droga

Vegeu també

• droga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].