assumpte

Català[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsum.tə/, occidental /aˈsum.te/
Homòfon: Assumpta
Etimologia:

Nom: Calc del castellà asunto, del llatí assumptus, participi del verb assumĕre ‎(«assumir»), segle XIX.

Adjectiu: Calc del castellà asunto, del llatí assumptum ‎(«endut»), del verb assumĕre, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i sumere ‎(«endur»), que ve de sub+emere.

Nom[modifica]

assumpte m. ‎(plural assumptes)

Tema o argument d'una obra.
Allò que requereix dedicació o treball.

Traduccions[modifica]

Tema o argument d'una obra

Alemany: Betreff ^(de) m.
Anglès: issue ^(en)
Castellà: asunto ^(es)
Francès: affair ^(fr)
Italià: questione ^(it)
Occità: afar ^(oc), ahèr ^(oc)

Adjectiu[modifica]

assumpte m. ‎(femení assumpta, plural invariable assumptes)

Ser endut cap al cel miraculosament.

Miscel·lània[modifica]

Síl·labes: as·sump·te (3)
Anagrama: tupàssem

Vegeu també[modifica]

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /asˈsuːmp.tɛ/

Adjectiu[modifica]

assūmpte

vocatiu masculí singular de assūmptus