lliçó

Català

• Pronúncia: /ʎiˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí lectio ‎(«lectura»), perquè antigament les classes començaven a partir d'una lectura en veu alta, que després era explicada pel mestre, segle XIV.

Nom

lli·çó f. ‎(plural lliçons)

1. Ensenyament transmès per un mestre.
2. Aprenentatge que un alumne ha de memoritzar per a després repetir en veu alta.
3. Cosa que s'aprèn amb un càstig exemplar.

Derivats

• alliçonar

Traduccions

Traduccions: lliçó

• Anglès: lesson ^(en)
• Asturià: llección ^(ast), lleición ^(ast)
• Basc: ikasgai ^(eu)
• Castellà: lección ^(es)

• Francès: leçon ^(fr)
• Italià: lezione ^(it)
• Llengua de signes catalana: TEMA ^(csc)

Vegeu també

• Lliçó a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot