Vés al contingut

di

De Viccionari
Potser volíeu: di-, DI, dî

Multilingüe

[modifica]

Numeral

[modifica]

di ‎(anterior d, posterior dii)

  1. forma alternativa de DI ‎(‘501 en números romans’).

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

di ‎(infinitiu dar)

  1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de dar.

Sinònims

[modifica]
  • vaig dar, forma perifràstica
  • doní, del verb donar

Verb

[modifica]

di ‎(infinitiu dir)

  1. (col·loquial) forma reduïda de l'infinitiu dir seguit de pronoms febles
    Dir-vos-el → Di-us-el

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdi/
  • Rimes: -i

Verb

[modifica]

di ‎(infinitiu dar)

  1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb dar

di ‎(infinitiu decir)

  1. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb decir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: id (revers)

Italià

[modifica]
  • Pronúnciaⓘ: /ˈdi/

di m. f. ‎(plural invariable)

  1. de (lletra)