dar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈda/
Occidental: nord-occidental /ˈda/, valencià /ˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: da
  • Etimologia: Del llatí dare, segle XI.

Verb[modifica]

dar trans.

  1. donar, usat en locucions fossilitzades.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

dar

  1. donar

Conjugació[modifica]

Les formes defectives es complementen amb les corresponents al verb donar que el va anar substituint per l’encreuament de radicals de do i don.

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí dare.

Verb[modifica]

dar trans., intr., pron. ‎(pronominal darse, present doy, passat di, futur daré)

  1. donar
  2. fer
    Dame un beso - fes-me un petó
  3. fer venir, fer agafar
    Me da sed - em fa venir set
  4. tocar
    Acaban de dar las siete - acaben de tocar les set
  5. obrir
  6. pegar
  7. encertar
    Has dado en el clavo - l’has encertat