dar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈda/
Occidental:  nord-occidental /ˈda/, valencià /ˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: da
  • Etimologia: Del llatí dare, segle XI.

Verb[modifica]

dar trans.

  1. (antic, locucions fossilitzades, eivissenc) donar

Conjugació[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

dar

  1. donar

Conjugació[modifica]

Les formes defectives es complementen amb les corresponents al verb donar que el va anar substituint per l’encreuament de radicals de do i don.

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí dare.

Verb[modifica]

dar trans., intr., pron. ‎(pronominal darse, present doy, passat di, futur daré)

  1. donar
  2. fer
    Dame un beso.Fes-me un petó.
  3. fer venir, fer agafar
    Me da sed.Em fa venir set.
  4. tocar
    Acaban de dar las siete.Acaben de tocar les set.
  5. (seguit de con) trobar
    Di con su escondite.Vaig trobar el seu amagatall.
  6. pegar

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre dar


Romaní
[modifica]

  • Etimologia: Del sànscrit दर ‎(dara, «por»).

Nom[modifica]

dar f.

  1. por

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]