Vés al contingut

dan

De Viccionari
Potser volíeu: Dan

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈdan/
  • Rimes: -an

Verb

[modifica]

dan

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de dar.
    Forma septentrional: [ells/elles/vostès] dan.

Sinònims

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈdan/, /ˈdaɲ/
  • Etimologia: Del llatí damn(um), segle XIII. Doblet de don.

dan m. (plural dans)

  1. dany
    «Cosa cuvinent era que feés penitencia del dan que havia donat al pagés.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Don és la forma predominant fins al segle XIII, dan als segles XIV i XV, dany des del s. XVI.[1]

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan. «DECat. III, 19b51-54». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.