dan

Potser volíeu: Dan

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdan/
• Rimes: -an

Verb

dan

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de dar.

   Forma septentrional: [ells/elles/vostès] dan.

Sinònims

• donen

Català antic

• Pronúncia: /ˈdan/, /ˈdaɲ/
• Etimologia: Del llatí damn(um), segle XIII. Doblet de don.

Nom

dan m. ‎(plural dans)

1. dany

   «Cosa cuvinent era que feés penitencia del dan que havia donat al pagés.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants

• don, dany

Notes

• Don és la forma predominant fins al segle XIII, dan als segles XIV i XV, dany des del s. XVI.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL